Les “noves” pedagogies no són únicament estratègies metodològiques, són eines de transformació educativa capaces d’accelerar l’anomenat aprenentatge profund i formen part d’una tradició pedagògica centenària.
“Ningú pot ser lliure si no és independent; per tant, les primeres manifestacions actives de llibertat individual de l’infant han de ser guiades de manera que a través d’aquesta activitat el nen pugui estar en condicions per arribar a la independència…” Maria Montessori
Som artistes – Ambient d’infantil
Experimentem – Ambient d’infantil
El treball per ambients és una metodologia innovadora i diferent, on l’infant és el protagonista del seu aprenentatge i els mestres es presenten només com guies i observadors. Actualment és una metodologia que emprem a les aules d’educació infantil. Amb els ambients pretenem fomentar les relacions i la cooperació entre infants de diferents edats i Promoure l’autonomia. A més a més pontenciem l’experimentació, la creació i l’acció.
Tot això per donar resposta als diferents interessos dels infants i aprendre a través del diàleg i la verbalització de les pròpies vivències.
Presentació del projecte de l’Univers a les famílies – Projecte de Primària
A primària i secundària hem introduït la metodologia del treball per projectes amb una gran acceptació per part de la comunitat educativa i amb uns bons resultats ens els objectius d’aprenentatge.
“Poseu els problemes al seu abast i deixeu-los que els resolguin. Que no sàpiga res perquè li ho heu dit, sinó perquè ell mateix ho hagi comprès… “. (JJ Rousseau a L’Emili)
Amb la irrupció de la tecnologia a les aules és evident que les dinàmiques i metodologies d’ensenyament i aprenentatge també s’han de transformar, superant així l’organització tradicional dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
Per fer referència a l’evolució del model didàctic tradicional cap a un nou esquema recorrerem a la metàfora de l’equalitzador de Ramon Grau. Segons Grau, “un model didàctic és un pla que, conscient o inconscientment, s’usa per guiar l’acció a les aules”. A més, “els models didàctics són plàstics: es poden centrar a assolir objectius i continguts de les matèries o es poden orientar cap a aprenentatges competencials que les transcendeixin”.
Tot el que passa a la vida real, tot el que és autèntic, no està fragmentat, sinó que és únic i global. El treball per projectes es tracta d’un dels mètodes basats en el principi d’usar problemes (reptes) com a punt de partida per a l’adquisició i la integració dels nous coneixements. En aquesta metodologia, els protagonistes de l’aprenentatge són els alumnes, que assumeixen la responsabilitat de ser part activa en el procés afavor de ll’autonomia, el desenvolupament del raonament eficaç i la creativitat. La tecnologia malgrat no és indispensable en aquesta metodologi; tot i així, l’autonomia i el rol actiu de l’alumne en l’aprenentatge es veu reforçat per aquesta.
Alumnes de 3r d’ESO treballant per projectes
La tecnologia serà facilitadora del canvi de model didàctic, ja que afavoreix l’aprenentatge actiu dels alumnes.
Un dels avantatges del treball per projectes és que propicia que les activitats es duguin a terme amb un alt grau de motivació: organitzar els continguts entorn de problemes o temes proposats afavoreix que aquests s’hi impliquin i es responsabilitzin del propi aprenentatge i, el que és més important, que per a ells aprendre tingui un sentit.
Aprendre és un procés de canvi que s’esdevé com a resultat d’una activitat fonamentalment interna de l’alumne generada per la reflexió. Així, facilitar que els alumnes estableixin relacions entre els seus coneixements i la nova informació assegura l’aprenentatge significatiu.
